La mostra d’Oscar Valgreen, que podrà visitar-se del 6 al 24 de març a l’Espai Plana de l’Om de Manresa i al mes de desembre a Can Puget de Manlleu, és la primera de les propostes seleccionades per a l’edició 2024 del programa «Contemporanis» de la Taula d’Arts Visuals, dedicat als artistes emergents del territori.
Oscar Valgreen, artista multidisciplinar que neix a la dècada dels 70 i que, des de ben jove, aposta per un sentit primordial per l’estètica, on l’equilibri, l’ordre i la perfecció són, entre d’altres, els pilars bàsics que posen segell a la feina. Format en decoració, Arts plàstiques i Arts aplicades al mur, és en aquesta darrera disciplina on actualment continua investigant, adquirint i compartint coneixements a nivell plàstic.
De la seva trajectòria professional podem destacar tant els seus projectes personals com “Secret Loft” Barcelona (on va formar part de l’organització i va realitzar una interessant intervenció en una de les estades més transitades del Hostel), com bé les col·laboracions amb diferents artistes i estudis d’interiorisme , com és en el cas de Pablo Altamirano estudi, on realitza projectes de decoració i pintura mural i amb qui comparteix, avui dia, un projecte molt personal: Una petita
galeria d’art a la localitat on resideixen. Una de les últimes apostes en l’àmbit artístic-cultural és la participació en festivals locals d’art com el FACC de Calldetenes o l’Exabrupte de Moià, entre d’altres.
La idea del projecte «Dementia Wabi-Sabi» neix a partir del diagnòstic de l’Alzheimer a la seva mare. A partir d’aquí, juntament amb la seva passió per la decoració el va dur a crear una sinergia entre dos conceptes: Demència i Wabi-Sabi. La idea del projecte consisteix en transmetre d’una manera pictórico -conceptual la interrelació entre tots dos. A través del concepte estètic japonès (la bellesa de la imperfecció) i mitjançant l’ús de diferents disciplines artístiques com la pintura, l’escultura o la instal·lació, pretén representar alguns dels estats, etapes i sensacions que manifesta l’individu durant la seva trajectòria per la malaltia. Per això, fa servir una paleta específica associada a aquesta i als que la pateixen. Això juntament amb la incorporació de materials orgànics com la molsa i la fusta, conviden l’espectador a submergir-se en un món de pensaments bidireccionals que s’escapen del continent, fluint cap a l’exterior sense saber si hi haurà un retorn.