Amb més de 50 projectes presentats, l’edició 2020 del Premi Biennal TAVCC | el Casino ha estat la més participada des del naixement del Premi, amb propostes de totes les temàtiques i disciplines artístiques. Ha estat també la convocatòria que ha tingut més repercussió en l’àmbit estatal i internacional, amb la majoria de propostes presentades des de més enllà dels límits de la Catalunya Central i del Principat en general.

És precisament aquesta elevada participació i, sobretot, la qualitat de les propostes rebudes, que ha dificultat la deliberació del jurat fins al punt de declarar guanyadors ex aequo dos projectes en lloc d’un de sol, com es postulava a les bases de la convocatòria. Aquest veredicte es traduirà en dues exposicions a l’Espai7 del Centre Cultural el Casino, en lloc d’una, i una duplicació del pressupost destinat al guardó, a càrrec de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa.

Felipe García Salazar

La primera proposta seleccionada de la cinquena edició del premi és el projecte «Monumento a mis madres. Y la destrucción de los viejos dinosaurios» de Felipe García Salazar i podrà visitar-se a l’Espai7 del Centre Cultural el Casino del 9 al 25 de juliol de 2021.

Felipe García Salazar (Bogotá, 1986) és artista visual i gestor cultural instal·lat a Barcelona. És graduat a la School of Visual Arts de Nova York i actualment està cursant el Màster en Producció i Recerca Artística de la Universitat de Barcelona.

El seu treball explora, de manera autobiogrà-fica, la seva relació amb el temps, la història i la seva pròpia identitat. A partir de la instal-lació, García Salazar busca crear espais de pensament i diàleg amb l’espectador que conviden a reflexionar sobre l’statu quo contemporani.

Felipe García Salazar (Arxiu particular) Amb el projecte «Monumento a mis madres. Y la destrucción de los viejos dinosaurios», García Salazar busca posar de manifest la dualitat en què va néixer i créixer: una Colòmbia profundament catòlica, violenta, patriarcal, masclista, racista i homòfoba, d’una banda, i, de l’altra, la influència d’un model d’empoderament femení representat per les figures de la seva mare i la seva àvia.

La proposta és, doncs, el retrat d’una generació frontissa que es debat entre el seu pes històric i la seva necessitat de desconstruir, precisament, aquesta mateixa història.

Rosa Cerarols i Clara Nubiola

La segona proposta seleccionada és el projecte «De buscar un mar i trobar un paisatge» de la parella artística formada per Rosa Cerarols i Clara Nubiola, i podrà visitar-se del 17 de setembre al 3 d’octubre, també a l’Espai7.

Rosa Cerarols (Calders, 1979) és Doctora en Geografia cultural i postgraduada en Antropologia visual. És professora del departament d’Humanitats, creadora del Grup de Recerca de Geohumanitats i membre de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra, entre altres. Ha realitzat diversos documentals antropològics i ha obtingut beques postdoctorals a la Universitat de Brown (EUA) i a la Universitat del Minho (Portugal). És membre fundador del projecte i l’associació cultural Konvent (Cal Rosal, Berga).

Clara Nubiola (Barcelona, 1976) centra el seu interès en el territori, desenvolupant projectes des dels quals pot abordar l’entorn amb una mirada crítica des de la pràctica artística. Ha exposat i desenvolupat projectes, instal·lacions, accions i formacions en diferents ciutats de la península, basant-se sempre en el marc geogràfic en què treballa i amb eines austeres com la tinta i el paper, acostant-se al paisatge des de la interpel·lació directa.

El projecte «De buscar un mar i trobar un paisatge» neix de la voluntat d’unificar la pràctica artística amb el coneixement geogràfic, per crear un relat de territori i crear una nova cartografia del paisatge, una mena de mapa expandit del Geoparc de la Catalunya Central.

L’expedició per trobar el «mar perdut» de la Catalunya Central és l’ham i l’excusa per teixir un relat conjunt sobre els paisatges i plantejar obertament preguntes sobre el territori que habitem.

Des de la comissió organitzadora s’agraeix, de forma molt especial, el compromís i entusiasme dels membres del jurat, provinents, tots ells, del món de les arts. Un jurat presidit per Anna Crespo, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, i format per: Joan Villaplana – artista guanyador de l’edició anterior del premi –, Pilar Parcerisas – crítica, historiadora de l’art i comissària d’exposi-cions independent –, Maite Palomo – gerent d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies –, Marc Sellarès – artista –, Neus Purtí – periodista cultural –, Anna Roca – presidenta de la TAVCC –, Joan Ferrer – artista, membre de la junta de la TAVCC i de la comissió organitzadora del premi – i Maria Camp, com a secretària.

El Premi Biennal TAVCC | el Casino neix com a iniciativa conjunta entre l’Ajuntament de Manresa (a través del Centre Cultural el Casino) i la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central i que té com a objectiu final la promoció, la difusió i la coordinació de propostes d’arts plàstiques i creació contemporània.

Des de la TAVCC es valora molt positivament aquesta cinquena edició d’un premi que es consolida com a eina, a la Catalunya Central, de treball al voltant de la creació artística contemporània i la seva aproximació a la societat en general. La forta i diversa participació, que creix a cada edició del premi, així com la diversitat de mirada dels membres del jurat i la qualitat de les propostes rebudes, fa pensar en un compromís en aquest sentit.